Sembla una paradoxa això d’incidir en el malestar que sentim vers la crisi climàtica, o crisi global en la que ens trobem, i alhora referir-nos a fer créixer el verd als barris al costat de les comunitats. Doncs més aviat al contrari, perquè només tocant fons arran la creixent degeneració de la vida a la terra que habitem és com podem agafar l’impuls per actuar-hi en conseqüència cap a la millora de la vida que afecta humans i no humans.