La darrera de les propostes d’abordatge orgànic dels reptes organitzacionals se centra en la permacultura o cultura de la permanència on tot seguit entrarem...La permacultura no és innovació sinó reconeixement del que ha funcionat en sistemes agrícoles-humans i l’aplicació per a qualsevol àmbit de la vida perquè es tracta d’un principi de disseny.
Respondre a aquesta pregunta és més senzill del què d’entrada pot semblar perquè té una resposta possible què és posant la vida al centre de qualsevol situació, repte o activitat que tinguem entre mans com a compromís incondicional amb un canvi autèntica i profund en el nostre procedir en el nostre dia a dia...
La manera com ens organitzem les persones, els animals i altres espècies potser no és tant diferent com pensem. Hi ha uns patrons orgànics comuns que integrem i emergeixen quan no (im)posem filtres mentals o quan no volem (im)posar-nos per sobre de les altres espècies.
Finalment tenim el “rap dels escocells“ creat per Kadijah, Yussef, Hanás, Asunción, Alexander, Hadi, Isabel, Yahia i Antonio que són alumnes de 5è i 6è de l’escola Concepción Arenal que han creat aquesta cançò amb l’acompanyament d’Escola de Vida.
Els infants del barri del Besós-Maresme per segon any consecutiu de la mà d’Escola de Vida i comptant amb l’acompanyament del casal de barri Besós en el procés de promoure el verd comunitari, expliquen a ritme de rap què “fa un any que plantem flors a prop del nostre entorn. Els escocells somrients al vent fent el barri més bell”.
Que el benestar individual és una il·lusió i què totes estem inter-relacionades tot el temps és un dels principis de l’ecofeminisme i té a veure amb la dinàmica veritable de la vida que està molt allunyada del ritme del dia a dia de la majoria de la gent marcat per horaris externs i un allau de missatges externs que ens fan creure que podem amb tot.
Saber qui és qui és el més important a la vida en tots els sentits. Tant a nivell humà com a nivell vegetal i aquí és on volem centrar-nos perquè resulta que a les ciutats, a Barcelona mateix, al barri del Besós-Maresme hi ha plantes per tot arreu, als parterres, jardineres, parcs ... que tenen moltes propietats com la de què es poden menjar.
Sabem que els cotxes fan nosa a la ciutat per la seva desmesurada quantitat i perquè semblen més imprescindibles del què en realitat són. No els necessitem per tantes coses perquè amb transport urbà i una vida de més proximitat que ens permeti caminar per arribar allà on ens cal i relacionar-nos cara a cara amb la gent del nostre entorn.
Ja són cinc anys consecutius què ens trobem a la Rambla Prim del Besós-Maresme veïnat, associacions del barri i entitats del tercer sector, com ara La Fàbrica, per compartir idees i iniciatives que facin rutllar cada cop més l’Economia Social i Solidària al barri.